Sherlock Holmes és un personatge tan sòlid que gairebé esdevé real. No és només una imatge popular de detectiu amb el nas aguilenc, la pipa, el barret i el violí. Els que l’han seguit a les sèries, les pel•lícules i les novel•les podrien afirmar que arriba un punt en què es converteix en un conegut.

El personatge és amb nosaltres des de sempre. El tenim tota la vida flotant a l’imaginari col•lectiu, però recentment ha tornat a baixar per posar-se davant els nostres nassos i recordar-nos que no havia marxat, que encara és amb nosaltres. El mèrit d’aquesta tornada el té la sèrie ”Sherlock”.

Els seus creadors es van fer una gran pregunta: es pot rodar una ficció de Holmes completament nova, però amb el mateix personatge, situar-lo a la nostra època i que no perdi ni un gram d’originalitat? La resposta és un sí enorme. Dóna tota la sensació que els creadors d’aquesta sèrie són completament conscients del personatge que tenen entre mans. Ni la seva forma de ser, els seus mètodes o els seus estranys costums misantrops desentonen gens en la nostra època.

A la sèrie el veiem enganxat al mòbil, amb pegats de nicotina i controlant un GPS, però per això no deixa de ser Sherlock Holmes. “Sherlock” és la resposta total a la pregunta: Com seria Sherlock Holmes si visqués al nostre temps? Doncs seria igual, però menys contingut que el seu antecessor victorià i gaudiria com un boig amb les noves tecnologies. Un cervell privilegiat que domina les informacions que l’envolten. Em disculpareu si m’hi sento una mica identificat.

“Sherlock” ha estat tot un fenomen dins i fora de la Gran Bretanya. Diumenge 6 de març, a les 22.20, farà el primer pas per ser-ho també al canal 3XL.