Àgata Roca, més enllà de "Jet Lag"

La Mariona de Jet Lag debuta a la gran pantalla amb Les hores del dia, un film ple de suspens. Compartim uns minuts amb ella.

Un "serial killer" diferent

Aquesta noia no té sort amb els homes. Bé, només a la ficció. A la sèrie Jet Lag, en què la podem veure cada dimarts a la nit donant vida a la Mariona, una jove despistada, amb poca traça i somiatruites, no aconsegueix trobar el seu príncep blau. Ara, al film Les hores del dia, del director Jaime Rosales, li ha tocat ser la Tere, la nòvia de l'Abel (Àlex Brendemühl), un paio gris, ensopit i apàtic que amaga una doble vida que ella, ni ningú, s'imagina. És un assassí!!

La pel·lícula s'estrena aquest divendres a tot l'Estat amb certa expectació després d'emportar-se el premi Fipresci, que atorga la crítica cinematogràfica internacional, el Festival de Canes passat. La cinta va sorprendre entre els entesos per la forma tan diferent i inusual d'explicar una història de suspens (sense final, per cert). Ja hi ha qui l'ha qualificat d'"art i assaig".

El dia de la seva presentació a Barcelona, l'actriu Àgata Roca ens atén uns minuts amablement i amb la cama... Què t'ha passat?! "Que m'he trencat la tíbia", diu amb cara de cansada i fent una ganyota de dolor. Vaja...

Després de 12 anys de carrera com a actriu, ara debutes a la pantalla gran...
"Això va com va, no?? He he. Abans no m'havien avisat!! El destí et col·loca quan creu que ho ha de fer i ja està. Jo tinc il·lusió però tampoc em faig il·lusions. Sé que he fet aquesta pel·lícula i ara estic pendent de l'estrena d'una altra. I si això s'acaba aquí, doncs mira..."

Com ha estat aquesta primera experiència al cinema?
"Molt bona. M'ho vaig passar molt bé durant el rodatge. Tot era un incògnita, perquè era una pel·lícula amb una producció molt difícil i no les tenies totes. Era un projecte arriscat, diferent... M'ha agradat començar per aquest treball perquè tampoc t'exigia massa. El Jaime [Rosales] insistia a fer una cosa natural, normal i no crear un gran personatge. Em vaig sentir molt còmoda amb l'equip i amb l'Àlex [Brendemühl], que fèiem de parella."