"Ki usa l mobil kda dia sap k kl scurça l max les prauls". Com que l'espai als telèfons mòbils està restringit, cal fer petits malabarismes amb el llenguatge.
Quan "qui" és "ki"
Si alguna vegada heu demanat els apunts de classe, potser us heu trobat amb la sorpresa d'haver de dedicar més temps a desxifrar-los que no pas a entendre'n el contigut. Hi ha qui té una cal·ligrafia un pèl complicada de llegir, però n'hi ha que, a més a més, fan servir un sistema propi d'escriptura amb abreviacions, contraccions, símbols i números per escriure més de pressa.
Aquesta tècnica estudiantil també s'aplica a l'hora d'escriure missatges als telèfons mòbils i de xatejar. En tots dos casos també es busca prémer les tecles com més de pressa millor. Però en els mòbils tenim una dificultat afegida: l'espai està limitat a uns 160 caràcters. Com que no és gaire, cal buscar fórmules per estalviar-nos lletres.
I s'han trobat. Ja se sap que l'enginy popular no té obstacles. Podríem dir que els usuaris han creat un nou llenguatge espontani i sense regles que funciona per intuïció i que es renova cada vegada que algú envia un missatge i s'inventa una manera d'estalviar-se una lletra. És un llenguatge en què "casa" s'escriu "ksa" i "missatge", "msg".
Aquest fenomen lingüístic encara no té nom. Però s'assembla al que en anglès s'anomena "clipping", que és el procés d'escurçament o abreviació de les paraules. Un exemple de "clipping" seria passar de "col·legi" a "cole". És el que sol passar quan escrivim els missatges curts o SMS en la pantalla dels mòbils, que busquem la forma més curta i senzilla d'escriure les paraules.
Una gran part de culpa de tot això la té el teclat. Però també hi ha altres sistemes d'escriptura digital com el Graffiti o el Thumbscript que permeten escriure directament sobre la pantalla del teu ordinador portàtil o Palm PC. Que tremolin els fabricants de bolígrafs!