L'esperit de Peter Pan

És un mestre del cinema, un dels pocs directors en actiu que pot presumir d'haver creat algunes de les pel·lícules més famoses de la història. Però també se'l recordarà com un nen prodigi, un home de negocis vi

El país de Mai Més

John Barrie va escriure una d'aquelles novel·les que justitquen tota una carrera, "Peter Pan". Segur que tots coneixeu la història del país de Mai Més, una terra de somnis habitada per els nens perduts, encapçalats per Peter Pan, i l'ombra del mal que els amenaça, el Capità Garfi. Aquell país, al cap i a la fi, era una metàfora de la infància, de la innocència que desparaeix quan ens fem grans.

Steven Spielberg coneix molt bé aquesta història, i ell mateix personifica l'esperit de Peter Pan, algú que ha crescut però encara manté part de la visió infantil en el seu interior. Però Spielberg no va créixer en un país de somni, més aviat al contrari. Els anys següents a la fi de la Segona Guerra Mundial van ser especialment durs, amb el record dels milers de morts encara fresc en la memòria col·lectiva.

Spielberg era un noi tímid, extremadament tímid, i com tots els nois introvertits no ho va passar gaire bé a l'escola pública d'Arizona. Spielberg era fill d'un enginyer elèctric i d'una pianista, però ben poc de l'ofici dels pares li va arribar. El jove spielberg preferia fer escapades al cine més proper que no pas dedicar-se a fer colzes i tenir un expedient acadèmic brillant.

Als dotze anyets, l'Steven va escriure el seu primer guió, i poc temps després va dirigir un migmetratge anomenat "Escape to Nowhere", protagonitzat per amics i familiars, amb el qual ja va guanyar el seu primer premi. La llegenda diu que Spielberg va rebre la càmera de cine 16mm amb què va rodar aquests curts del seu pare. En teoria la càmera havia d'enregistrar les vacances i reunions de la família Spielberg, però ben aviat va quedar clar que el jove Steven tenia molta més traça que els seus pares amb aquell aparell.

Pàgina següent: Les portes del paradís