Diari des del Japó

En Dani, la Natàlia i la Sílvia, els guanyadors del Megaconcurs, no podran oblidar mai el viatge al Japó! Aquí tens el seu diari...

Riiiiing! Primer dia... Que diferent és tot això de casa nostra!

DIA 1, DILLUNS

El despertador sona, i no és jet lag, no, el que tenim. Mig adormits baixem a esmorzar a l'impressionant bufet de l'hotel. A fora, ja ens espera la furgoneta dels nois d'Asahi TV, amb en Yasuda-san inclòs. La primera parada és el famós barri de Shinjuku, un dels barris més moguts i divertits de la ciutat. Per sort, ja no plou, i podem veure les botiguetes amb banderetes i la vida urbana en tota la seva esplendor.

Sanoshi: No he dormit molt. El llit és molt dur i les vistes són impressionants. Tot ple de gratacels amb tots els llums encesos... jo sóc a la planta 17, una passada d'edifici i d'hotel, tot sigui dit... La furgoneta és d'estil Equipo A però blanca, tots el cotxes al Japò porten Gps, televisiò i moltes xorradetes.

Yukinoh: Ja començo a ser una miqueta més conscient d'on sóc... i encara més al despertar-me i veure aquella inconfusible torre que tan mostren les Clamp (la Sílvia no m'ho para de repetir... hehe... :b) A l'esmorzar, m'he posat les botes! (com és gratis... hehe). El Yasuda-san, el de l'Asahi TV, sembla bon paio, però no ens para de gravar...-_-¿. Shinjuku és l'hòssstia! Tot és en gran, hi ha les típiques "pantalletes" enormes als edificis anunciant de tot, tothom va de pressa, ningú va passejant tranquil·lament. Està ple de nois i noies ultrafashions, col·legiales, i iaios en bici... hehe.

Yoko: L'hotel és una passada! Està equipat amb uns vuit o nou restaurants amb música en directe i a la recepció hi ha una font que fa una mena de cascada! Tot el personal de l'hotel està a plena disposició nostra...
A Shinjuku, pugem a un dels edifics que més cops hem vist al manga i anime, les oficines del govern metropolità (l'ajuntament de Tòquio, vaja). Des de dalt del gratacel, la vista impressiona.

Sanoshi: Sobretot el que és impressionant és l'ascensor, pujar amb una velocitat increïble. Hi ha una vista impressionant de tot Tòquio, és immes, immens... es veuen gratacels al costat de petites cases. Els edificis arriben fins i tot a l'horitzó... Tòquio és immens, et fa sentir petit, una mica insignificant. Hi ha molta gent observant la vista, famílies i gent gran... Un espectacle digne de veure... Gastem els primers carrets de fotos :P...

Yoko: Tot seguit, voltem una mica pels carrers del barri, que són una explosió de colors, kanjis, música, pentinats estrafolaris... benvingut a Shinjuku! Passem pel costat de les frenètiques sales de pachinko, el vici de mitja població japonesa... El que dèiem, un circ urbà...

Sanoshi: La publicitat és per tot arreu... qualsevol lloc on miris la trobes... anuncis de botigues d'electrònica i supermercats. Per suposat també karaokes i pachinkos... en fi, de tot. Em va sobtar molt no veure una paperera, ni un paper a terra, tot és ordre... per tots costats la gent es mou en bici... incloses en les zones de negocis... les noies volten amb una pinta que no vegis ...

Yukinoh: No paro de fer fotos, tot és diferent, tot és nou, tot és en gran. De sobte, sento gent parlant per un megàfon acompanyat per tambors... són un grup de japonesos celebrant el triomf del seu equip de beisbol o_O ! Em pixo xD... són molt catxondos, més que res és graciós per la pinta que porta, i per la passió que un d'ells toca el tambor... realment és un espectacle digne de presenciar ;D