Parella explosiva

La meva parella i jo som igual d'explosius i quan ens enfadem ens diem coses terribles... Voldria saber com ho hauríem de fer per evitar aquestes explosions, perquè ens estimem i aquests moments ens espatllen la relació.
Ho ha preguntat Shasha78

A casa meva sempre he sentit un refrany que diu "dos no són si un no ho vol", que vol dir que per molt que una persona desitgi barallar-se no ho aconseguirà si no la segueix la segona part contractant de la primera part...

El xoc de caràcters, de personalitats (i molt més entre els enamorats) té alguna cosa de química i d'excitació també. Molt temptador, però molt perillós alhora, com has pogut comprovar. I com tota discussió, hi ha un protocol que cal respectar (no és allò que tot s'hi val)...

La primera i essencial, no fer mai atacs personals. Es consideren cops baixos i només per fer mal quan no tens prou raó per fer-la valer. Qualsevol atac directe amb insult és una desqualificació... per a qui la fa! Quan algú se sent insultat, perd la raó i només vol contraatacar. Si t'insulten a tu, descobreix el joc "sí, ja veig que vols fer-me mal, però et convé, ens convé escoltar". L'elegància és un valor en alça.

Una cosa amb què no t'equivocaràs mai, quan et trobis en una discussió, és dient com et sents. Aquí no hi ha mentida: "Quan fas XXX, em sento XXX." Pot ser que l'altre cregui que no hi havia prou motiu, però que tu et sentis ofesa, enfadada o desgraciada és un sentiment teu. I no te'l podrà contradir ningú.

Una altra pista és no avançar-te i voler dir tu les coses primer. Sí, et sentiràs molt descansada i descarregada, deixant anar el discurs, els crits o els arguments, però et puc garantir que aprens molt més quan escoltes l'altre. Sense voler, qui parla dona arguments a l'altre. El que passa és que normalment les discussions com les que tu expliques, de purs focs artificials, són el xoc de dues persones dient coses i sense sentir res del que diu l'altra part. Només ens arriben els mots més punxeguts, i no les paraules.

En tercer lloc, sovint fa més mal el que no diem que el que sí que diem. Vull dir que el llenguatge no verbal (els gestos, la mirada, el to amb què diem una cosa) diuen molt més de l'actitud que no pas la mateixa paraula. Tu pots dir "ho sento" i la teva actitud tot el contrari. I és una incoherència que a curt o llarg termini passa factura. Una mica de coherència: si ho sents, ho has de dir, si no, has de dir què et passa, però sense ofendre mai.

I finalment, no es poden tenir discussions que no siguin profitoses. Perquè llavors són batalles sense sentit. Jo crec que quan un té alguna cosa a dir, cal encetar la conversa, i si hi ha desacords sortirà una discussió. Però al final, hem d'aconseguir coses, i no em refereixo a guanyar o perdre (una victòria pot ser ben poca cosa, quan tothom surt ferit). Vull dir que no ens hem d'oblidar que, darrere l'argument, demanis. "M'agradaria que...." o bé "voldria que consideressis" i oferir alguna cosa a canvi, el que es diu des del temps dels romans "quid pro quo" (una cosa per una altra). Negociar funciona molt més que barallar-se. És més civilitzat i no prens mal.

L'escalada de violència que es produeix quan no es respecten les regles pot tenir conseqüències desastroses en la relació. Podem perdonar alguns cops les sortides de to i els defectes, però no podem deixar-nos ferir eternament. Així que val més deixar d'anotar gols perquè al final ens els fem a nosaltres mateixos. Així que et felicito per intentar posar pau i t'aconsello que aprofundeixis en el coneixement de les teves reaccions emocionals i racionals. Posa pau i no et penediràs mai de fer-ho. Sense deixar-se mai fer mal, l'orgull és un d'aquells trets del caràcter més autodestructius i que menys satisfaccions ens donen a la llarga. I t'ho dic per pròpia experiència, d'orgullosa redimida... o almenys en procés!

Amelia 69