"Forever", Jet Lag

Amb un bateria reconvertit en cantant, els madrilenys presenten el seu quart disc i un rumb diferent.

Els grups de música sempre passen moments psicològicament crítics. Enmig de la gira de presentació del seu tercer disc, els Jet Lag es van quedar sense el cantant, Pablo García, que va decidir abandonar la banda. La resta del grup va haver de reorientar el seu camí i demostrar-se que era capaç de seguir endavant i dibuixar un quart treball discogràfic que podia resultar o bé un èxit o bé un fracàs.

D'aquesta manera, Ramiro Nieto, que fins aleshores conduïa el grup des de la bateria, va desplaçar-se cap a primera línia ajudat d'una guitarra acústica. Ara Jet Lag són un grup nou que manté el so dels seus anteriors elapés. Nieto, erigit com a nou líder, potser no gaudeix d'una veu espectacularment treballada, però se li nota que creu en les cançons que canta. Hi posa la dolçor, el convenciment i la frescor que convenen.

En aquesta nova etapa, però, els ha seguit ajudant en la gravació Paco Loco, que ja es pot considerar un membre més, pel gran nombre d'instruments amb què col·labora a "Forever". També destaca l'aportació dels instruments de vent, que fan que les cançons prenguin un to a vegades més agredolç i a vegades més esperançador i juganer. De fet, es pot trobar una certa evolució des de la primera fins a l'última cançó. El disc acaba pletòric. I les lletres també segueixen aquest camí. I el "Forever" no deixa de ser una declaració d'intencions i una demostració que ja res podrà amb ells.