Flora Martínez, nua per darrer cop

La nova sex símbol colombiana protagonitza una pel·li pujadeta de to! Comentem això i molt més!

"No vull despullar-me més"

Flora Martínez és més coneguda pel seu paper a Rosario Tijeras, la pel·lícula que li ha donat més fama fins ara. Hem parlat una estona amb ella, aprofitant que ha passat per Barcelona a presentar Canciones de amor en Lolita's Club, la nova del director Vicente Aranda.

La Milena, el teu personatge, és prostituta. Quin és el seu transfons humà? On acaba la prostituta i on comença la dona?
Flora Martínez: "Milena és prostituta perquè la seva vida l'hi obliga. Té un fill a Colòmbia i l'ha de mantenir com pot. Exerceix la prostitució no pas per gust, és una dona molt forta. Penso que els seus trets humans són molt visibles al film, no els pot amagar. Ella té tot el sexe del món, però només vol un home senzill i que l'estimi, busca l'afecte. Per això el personatge de Valentín l'enamora."

A Rosario Tijeras feies un paper força compromès, als baixos fons de Medellín. Ara tornes a encarnar un personatge amb una vida complicada. Et trobes còmoda amb aquest tipus de papers?
F.M.: "Sincerament, no. Són cada cop més difícils per mi. Quant a escenes sexuals i despullar-me, crec que he arribat a un punt límit, ja no vull continuar fent-ho. En el moment d'interpretar no et pares a reflexionar-hi, però un cop passa i hi penses, i veus que la gent es fa una concepció que no acaba de ser la correcta, creus que toca fer un canvi. Sempre treballo amb molta confiança i dono el màxim de mi mateixa, però penso que ja és hora de dirigir les coses cap a on a mi m'interessa."

Com és treballar amb Noriega? Ja saps que és especialment estimat entre el cercle femení!
F.M.: "[Riu] I tant! Ell és un àngel, adorable. Una persona genial, un gran company i algú molt respectuós. Estic molt agraïda d'haver tingut aquesta oportunitat."

D'actrius llatines n'hi ha un bon grapat, i són un gran reclam a la indústria de Hollywood. Et veus com a producte d'aquest fenomen?
F.M.: "Una mica sí, suposo, possiblement pel tipus de papers i actuacions que he fet fins ara, però intento fugir d'aquesta típica imatge. A més, penso que cada cop és més habitual que hi hagi actrius llatinoamericanes al cinema. En realitat és una conseqüència, un reflex de la societat. Aviat deixarà de ser una excepció que una noia de fora d'Espanya triomfi al cinema espanyol, o d'on sigui. Tots estem barrejats."