De vacances amb la màquina del temps

Francisco Ruiz és inventor, fan dels videojocs i autor de "Los guardianes del pasado". L'hem entrevistat!

Viatges en el temps, invents i ciència-ficció

París, Tailàndia, Nova York... Podem planificar les nostres vacances a altres llocs, però els personatges de "Los guardianes del pasado" poden viatjar a altres èpoques! A aquest món viatjar pel temps és tan habitual com agafar un avió. Però, és clar, hi ha el risc que alguns turistes canviïn la Història. Per això es crea el cos d'agents guardians del passat, que vetllen perquè no es toqui el que no s'ha de tocar en el curs de les èpoques.

Els fills d'una família de guardians, els Peres, han alterat la Història per salvar el Max, un company d'escola. Ara, els altres guardians els persegueixen i volen eliminar el Max. El món sencer està en perill per aquesta alteració!

Aquest és el plantejament de "Los guardianes del pasado", una novel·la d'aventures i ciència-ficció de l'escriptor, inventor, professor, enginyer i gran fan dels videojocs instal·lat als Estats Units Francisco Ruiz Gomez, amb qui hem parlat.

D'on surt la idea d'aquesta novel·la i com la desenvolupa?
Francisco Ruiz Gomez: "Arran d'haver escrit altres novel·les de ciència-ficció, vaig desenvolupar un món futur molt diferent de l'actual i em va semblar bé situar-lo en una novel·la juvenil. A més, em venia molt de gust fer una història de màquines del temps. "

Quina diferència trobes entre escriure per a joves i escriure per a adults?
F.R.G.: "Que escriure per a joves és molt més divertit i també més difícil! Quan ho faig jo mateix, m'haig de convertir en petit, que de fet ja ho sóc. L'important és escriure sobre coses impredictibles. Hi ha d'haver drama, però sobretot acció i més acció."

De les facetes d'escriptor, enginyer, inventor... quina t'agrada més?
F.R.G.: "És que jo no les distingeixo ni les separo. Ser escriptor per mi és el mateix que ser enginyer, en el meu cas, professor. Has d'investigar sobre temes i treure'n un bon resultat en tots els casos.

Als matins, abans d'anar a la universitat, m'agrada tenir una estona per pensar, fer voltes per un passadís i allà hi surt de tot: un argument per a un conte, un invent, una proposta d'investigació aplicada... Un munt de coses!"

I quan vas començar a ser inventor?
F.R.G.: "Des de ben petit. M'encantava fer experiments i projectes sobre quines coses esclaten, quines tindran un raig làser, robots, màquines de moviment perpetu. Fins i tot un llançaflames que vaig estar a punt de fer, però els pares em van dir que no. El que sí que vaig aconseguir crear va ser un coet. Vaig fondre els ploms de tot el veïnat, però el vaig poder acabar."

Què tenen de real i de fictici els invents que surten a la novel·la?
F.R.G.: "Alguns tenen molt de real, per exemple el transportador, que és una mena de cotxe que vola. Aquest és un projecte que tinc al laboratori. Ara n'hem dissenyat un de dues places i té una base molt semblant.

També els codis secrets que s'utilitzen a la història tenen una base real. N'hi ha uns de debò, ultra secrets, impossibles de desxifrar, que es poden fer amb una calculadora! Tinc més detalls sobre això a la meva pàgina web."

Al llibre també hi ha un llenguatge artificial que has creat. Com seria una salutació en aquest llenguatge?
F.R.G.: "És un llenguatge creat a partir de l'esperanto, una altra llengua artificial. Vaig agafar la base de com seria l'esperanto si la gent el fes servir normalment i hagués evolucionat. També he creat diccionari i una gramàtica que també són a la meva pàgina web. Una salutació seria "Bon veno" (bienvenido) o "Bon tago" (bon dia)."